Experiència d’aula activa, una prova pilot per la valoració de coneixements de genòmica i diagnòstic en professionals d’infermeria

A la societat del segle XXI es constata una demanda creixent de professionals de Ciències de la Salut amb coneixements de genòmica perquè aquesta és la base dels tractaments personalitzats, adaptats a cada pacient. Aquests nous abordatges, fan palesa la necessitat de comptar amb professionals que tinguin una formació de nivell més específic. Donat que la professió d’Infermeria està a primera línia assistencial, els correspon liderar la formació en aquest àmbit i passar a omplir aquest buit professional que s’ha d’ocupar en l’assessorament en consell genètic del pacient. Aquest curs acadèmic 2018/19 ens vam proposar dissenyar una prova pilot amb la finalitat d’obtenir dades reals que ens permetessin constatar i documentar aquestes necessitats en els alumnes de l’assignatura de Biologia Molecular aplicada a les cures infermeres (BMACI) del màster en Metodologia de la Recerca Aplicada a les Cures Infermeres. L’objectiu d’aquest treball és, en primer lloc, obtenir dades sobre coneixements previs i reflexions sobre la utilitat de la formació en aquest àmbit; i en segon lloc, aprofitar l’experiència d’aula activa proposada per valorar el progrés immediat obtingut en finalitzar les sessions on es van treballar alguns dels conceptes generals a l’aula. L’obtenció de dades i la valoració de coneixements previs es van recollir mitjançant tres eines: 1. Enquesta de valoració. 2. Exercici on es definia i relacionava 30 conceptes bàsics sobre genètica, biologia molecular i tècniques de diagnòstic. 3. Qüestionari previ de coneixements. Finalment, en finalitzar les sessions, els estudiants repetien de nou els punts 2 i 3 i els complementaven amb una reflexió personal comentada. Els resultats preliminars evidencien buits de formació en aquesta matèria, tant durant l’etapa de grau com en el postgrau, donat que els alumnes al·ludeixen que els seus coneixements previs provenen majoritàriament de la seva formació de batxillerat (70%). Alhora també, els resultats mostren que la metodologia d’aula activa manté els alumnes focalitzats en uns conceptes concrets augmentant el seu rendiment a classe

Respirem de fora endins i de dins enfora

Projecte: 2019PID-UB/004Els alumnes de l'assignatura d'Anatomia Humana, de primer d’infermeria del Campus de Bellvitge, durant el seu primer semestre universitari, mostren dificultats per aprendre, amb sentit, la integració d'estructures anatòmiques i la seva relació funcional. Sovint es limiten a memoritzar noms d'estructures i es troben amb dificultats per a resoldre les preguntes tipus test, plantejades a l'avaluació contínua, on se’ls hi exigeix un nivell d'integració i relació de conceptes elevat. Aquesta mancança d'aprenentatge significatiu es tradueix en un elevat percentatge de notes baixes durant la primera avaluació de l'assignatura. Amb l’objectiu de promoure un aprenentatge més significatiu i durador, que faciliti la comprensió d’una anatomia més funcional més enllà d'un aprenentatge memorístic de noms d'estructures i que fomenti una gestió òptima del temps d'estudi, ens vam proposar introduir la metodologia d'aula inversa (JITT) en el bloc de continguts del sistema respiratori del curs 2019-2020. Els resultats preliminars suggereixen l’assoliment satisfactori d’aquest objectiu. Alhora també han permès realitzar comparatives entre els 4 grups d'alumnes amb casuístiques diferents. Tot i així, s’ha evidenciat que el projecte era molt ambiciós per poder implementar-lo amb tot el detall, i en la seva totalitat, en un sol curs acadèmic a 4 grups nombrosos (80 alumnes/grup), motiu pel qual es proposen tota una sèrie de millores per allargar-lo durant almenys dos cursos acadèmics més

C12orf5 (chromosome 12 open reading frame 5)

Review on C12orf5, with data on DNA/RNA, on the protein encoded and where the gene is implicated

ABP en ciencias de la salud. ¿sale a cuenta?

Projecte: 2014PID-UB/028; 2018PID UB/B03Grupo de Innovación Docente GID-IDCCFFII (GINDOC UB/157)Introducción. Se puede enseñar de dos maneras, a la pasiva y a la activa. En la forma pasiva, el estudiante actúa como receptor, y el profesor como donador de una serie de conceptos e ideas que ha trabajado y transmite al alumno. Los estudiantes aprenden de memoria los conceptos sin haber hecho un trabajo personal. Por otro lado, en la forma activa, el profesor propone un problema, no una teoría, y el estudiante busca la solución, y durante el camino va hallando los conceptos y la teoría que entiende, asimila e interioriza debido a que la ha trabajado en la práctica y no se le ha dado en bandeja como en el anterior caso. Esta es la base del Aprendizaje Basado en Problemas, conocido como ABP. El ABP es una estrategia didáctica innovadora centrada en el estudiante, que facilita la adquisición de habilidades y competencias profesionales indispensables. Asimismo, proporciona el contexto adecuado para favorecer el trabajo en grupo y el aprendizaje significativo. El objetivo del presente estudio es el de conocer si la metodología ABP obtiene mejores resultados en el rendimiento académico (notas) en comparación con las metodologías habituales de enseñanza (clases magistrales). Metodología: En los grados de Ciencias Biomédicas, Enfermería, Odontología y Podología se ha llevado a cabo la metodología ABP desde el año 2019 hasta la actualidad, dividiendo a los alumnos en “ABP” y “no ABP”. Hemos analizado las notas de ambos grupos y las hemos comparado. Profesores de nuestro Campus han asesorado, diseñado y adaptado de forma innovadora esta metodología docente para tanto asignaturas troncales como optativas de los distintos cursos. El número de alumnos participantes ha sido variable. Se ha aplicado el ABP de forma generalizada a todos los estudiantes o de forma particular a modo de prueba piloto. Se ha utilizado mayoritariamente en actividades prácticas o seminarios que permiten trabajar en grupos reducidos. En general, los resultados han sido muy satisfactorios ya que, a partir del análisis de las diferentes experiencias, se han obtenido evidencias que permiten reajustar esta metodología a la idiosincrasia particular de cada contexto para futuras ediciones. Los resultados muestran que el grupo ABP tienen mejores resultados que los que no han hecho ABP. Conclusión: El autoaprendizaje del alumno es más efectivo y satisfactorio tanto a nivel académico como a nivel personal

PFKFB2 (6-phosphofructo-2-kinase/fructose-2,6-biphosphatase 2)

Review on PFKFB2, with data on DNA/RNA, on the protein encoded and where the gene is implicated

Fructose 2,6-bisphosphate in cancer cell metabolism

For a long time, pioneers in the field of cancer cell metabolism, such as Otto Warburg, have focused on the idea that tumor cells maintain high glycolytic rates even with adequate oxygen supply, in what is known as aerobic glycolysis or the Warburg effect. Recent studies have reported a more complex situation, where the tumor ecosystem plays a more critical role in cancer progression. Cancer cells display extraordinary plasticity in adapting to changes in their tumor microenvironment, developing strategies to survive and proliferate. The proliferation of cancer cells needs a high rate of energy and metabolic substrates for biosynthesis of biomolecules. These requirements are met by the metabolic reprogramming of cancer cells and others present in the tumor microenvironment, which is essential for tumor survival and spread. Metabolic reprogramming involves a complex interplay between oncogenes, tumor suppressors, growth factors and local factors in the tumor microenvironment. These factors can induce overexpression and increased activity of glycolytic isoenzymes and proteins in stromal and cancer cells which are different from those expressed in normal cells. The fructose-6-phosphate/fructose-1,6-bisphosphate cycle, catalyzed by 6-phosphofructo-1-kinase/fructose 1,6-bisphosphatase (PFK1/FBPase1) isoenzymes, plays a key role in controlling glycolytic rates. PFK1/FBpase1 activities are allosterically regulated by fructose-2,6-bisphosphate, the product of the enzymatic activity of the dual kinase/phosphatase family of enzymes: 6-phosphofructo-2-kinase/fructose 2,6-bisphosphatase (PFKFB1-4) and TP53-induced glycolysis and apoptosis regulator (TIGAR), which show increased expression in a significant number of tumor types. In this review, the function of these isoenzymes in the regulation of metabolism, as well as the regulatory factors modulating their expression and activity in the tumor ecosystem are discussed. Targeting these isoenzymes, either directly or by inhibiting their activating factors, could be a promising approach for treating cancers

The Expression of TP53-Induced Glycolysis and Apoptosis Regulator (TIGAR) Can Be Controlled by the Antioxidant Orchestrator NRF2 in Human Carcinoma Cells

Hyperactivation of the KEAP1-NRF2 axis is a common molecular trait in carcinomas from different origin. The transcriptional program induced by NRF2 involves antioxidant and metabolic genes that render cancer cells more capable of dealing with oxidative stress. The TP53-Induced Glycolysis and Apoptosis Regulator (TIGAR) is an important regulator of glycolysis and the pentose phosphate pathway that was described as a p53 response gene, yet TIGAR expression is detected in p53-null tumors. In this study we investigated the role of NRF2 in the regulation of TIGAR in human carcinoma cell lines. Exposure of carcinoma cells to electrophilic molecules or overexpression of NRF2 significantly increased expression of TIGAR, in parallel to the known NRF2 target genes NQO1 and G6PD. The same was observed in TP53KO cells, indicating that NRF2-mediated regulation of TIGAR is p53-independent. Accordingly, downregulation of NRF2 decreased the expression of TIGAR in carcinoma cell lines from different origin. As NRF2 is essential in the bone, we used mouse primary osteoblasts to corroborate our findings. The antioxidant response elements for NRF2 binding to the promoter of human and mouse TIGAR were described. This study provides the first evidence that NRF2 controls the expression of TIGAR at the transcriptional level

TIGAR (chromosome 12 open reading frame 5)

Human TIGAR protein consists of 270 arninoacids, with a molecular weight of 30063 Da. It is cornposed of a bisphosphatase active site in which two histidines, His-11 and His-198, and one glutamic acid, Glu-1 02, are key residues for its function TIGAR catalytic domain belongs to the histidine phosphatase superfamily of proteins, a conserved group of proteins which contain a domain with a histidine forming a phosphoenzyme transiently during the catalysis (Rigden, 2008). This domain shares similarity with enzymes ofthe phosphoglycerate rrutase fumily (PGAM) and with the bisphosphatase domain of6-phosphofructo-2-kinase/:6:uctose-2,6-bisphosphatase (PFK-2/FBPase- 2.), in which the three aminoacids in the catalytic domain are conserved. More infurmation about TIGAR protein can be found in Uniprot 0 9N088. Human TIGAR structure contains different motifs as represented in the image below (PDB reference 3DCY). The crystallized structure of Danio rerio TIGAR is available inPDB (3E9D rererence) and was published by Li and Jogl, 2009

The impact of the COVID-19 Pandemic on Adherence to Endocrine Therapy for Breast Cancer in Catalonia (Spain)

Purpose. To assess the impact of the COVID-19 pandemic on adherence to oral endocrine therapy in patients diagnosed with breast cancer in the public healthcare system in Catalonia (Spain). Methods. Retrospective cohort study in patients starting endocrine therapy from 2017 to 2021. Adherence was measured during the first year of treatment, and the impact of the pandemic was calculated according to the calendar year and whether the first year of treatment included the peak period of the pandemic in our setting (March-September 2020). Analyses were performed using a chi-square test and multivariable logistic regression, with results stratified by year, age group, and drug type. Results. Mean overall adherence during the first year of treatment was 89.6% from 2017 to 2021. In contrast, the patients who started treatment in 2019 and 2020 and whose treatment included the peak pandemic period presented an adherence of 87.0% and 86.5%, respectively. Young age and tamoxifen or combination therapy were predictors of low adherence. An increase in neoadjuvant therapy was also observed in 2020. Conclusions. The COVID-19 pandemic had only a modest impact on adherence to endocrine therapy (≈3%), despite the enormous disruptions for patients, the healthcare system in general, and cancer care in particular that were occurring in that period

TP53-Induced Glycolysis and Apoptosis Regulator (TIGAR) Is Upregulated in Lymphocytes Stimulated with Concanavalin A

The glycolytic modulator TP53-Inducible Glycolysis and Apoptosis Regulator (TIGAR) is overexpressed in several types of cancer and has a role in metabolic rewiring during tumor development. However, little is known about the role of this enzyme in proliferative tissues under physiological conditions. In the current work, we analysed the role of TIGAR in primary human lymphocytes stimulated with the mitotic agent Concanavalin A (ConA). We found that TIGAR expression was induced in stimulated lymphocytes through the PI3K/AKT pathway, since Akti-1/2 and LY294002 inhibitors prevented the upregulation of TIGAR in response to ConA. In addition, suppression of TIGAR expression by siRNA decreased the levels of the proliferative marker PCNA and increased cellular ROS levels. In this model, TIGAR was found to support the activity of glucose 6-phosphate dehydrogenase (G6PDH), the first enzyme of the pentose phosphate pathway (PPP), since the inhibition of TIGAR reduced G6PDH activity and increased autophagy. In conclusion, we demonstrate here that TIGAR is upregulated in stimulated human lymphocytes through the PI3K/AKT signaling pathway, which contributes to the redirection of the carbon flux to the PPP